En un primer lloc, un punt clau
per afavorir sistemes educatius inclusius és promoure una escola de qualitat, és a dir, una escola que estigui
basada en l’equitat i la inclusió.
Segons la OCDE (2012),
l’equitat en educació significa que les circumstàncies personals o socials, com
gènera, origen ètnic o antecedents familiars, no obstaculitzin el potencial
educatiu de cada un. És a dir, que siguin quines siguin les característiques
dels alumnes, tots han de tenir les mateixes oportunitats i situacions
d’aprenentatge. I tots els alumnes han d’aconseguir, almenys, un nivell mínim
d’habilitats (inclusió).
Una escola de qualitat és
aquella que està centrada amb l’alumne, aquella escola que està connectada amb
allò que és pròxim als interessos i les preocupacions de l’alumnat, aquella
escola on el mestre té la capacitat de guiar l’aprenentatge dels seus alumnes,
aquella escola que està centrada en fer alumnes competents dins la societat i
on l’equip de professors treballen a partir d’uns objectius comuns i
compartits.
En segon lloc, un repte que pot
guiar l’escola cap a pràctiques inclusives és repensar-se en currículum. Tal com afirmen Escudero i Martínez
(2012), el currículum necessita sofrir un canvi profund tant en els continguts
i en els aprenentatges que es reballen a cada etapa, com en els mètodes, en els
materials didàctics, en les relacions pedagògiques i en els suports
personalitzats. Els continguts del currículum han de ser significatius,
connectats amb el món que rodeja els alumnes i que desenvolupi la seva
capacitat de criticar-lo i de resoldre problemes i situacions. Tal com explica
Moriña (2004), quan un currículum s’elabora sense una anàlisi del context,
difícilment podrà desenvolupar-se un procés d’ensenyament-aprenentatge que
respongui a les necessitats dels estudiants.
De la mateixa manera, Moriña
(2004) parla de la necessitat de què el currículum sigui fruit de les decisions
i les reflexions de tota la comunitat escolar, és a dir, el currículum s’ha de
contemplar com un esforç global. A més, assenyala que aquest ha de respondre a
la problemàtica actual, assumint els valors canviants de la societat, és a dir,
ha de ser actual.
Ha de ser un currículum obert i
flexible que permeti adaptar la
resposta educativa a les necessitats de qualsevol alumne. El currículum s’ha d’adaptar
als alumnes i no a l’inrevés.
Referències bibliogràfiques
Escudero, J. M. i Martínez, B. (2012). Las políticas de lucha contra el fracaso escolar:
¿programas especiales o cambios profundos del sistema y la educación? Revista de Educación, número
extraordinario 2012, Madrid: MEyC.
Moriña, A. (2004). Teoría y práctica de la educación inclusiva. Màlaga: Aljibe.
OECD (2012). Equidad y calidad de la educación. Apoyo a estudiantes y escuelas en desventaja. (Resum de premsa).
